La selecció espanyola afronta la seva tercera final d’una Eurocopa, en la qual espera desfer-se de la potent Alemanya, superant així l’últim obstacle en el camí cap a la conquesta d’un títol que només ha estat capaç d’aixecar un cop, l’any 1964.
Després de superar la barrera psicològica dels quarts i meravellar tota Europa amb l’exhibició de futbol de la semifinal, els homes entrenats per Luis Aragonés intentaran aconseguir un títol que suposaria el millor adéu possible pel seleccionador, que deixa el combinat espanyol per entrenar a la lliga turca.
I ho hauran de fer en una final contra Alemanya en què s’enfrontaran dos models oposats. El futbol de toc de Xavi, Iniesta i Cesc Fàbregas contra el múscul i la força física dels alemanys, que jugaran amb un sol davanter.
La batalla principal es lluitarà al centre del camp, encara que totes les mirades es concentraran en el doble duel de davanters centres i porters. D’una banda, la rematada i el joc aeri de Klose enfront de la velocitat i els desmarcatges de Fernando Torres. De l’altra, un Lehman que pot viure la seva última gran cita amb Alemanya, i un Casillas que pot acabar de consagrar-se en aquesta Eurocopa.
Aragonés tornarà al 4-14-1, el sistema utilitzat durant bona part de la fase de classificació, cosa que li hauria de donar el control a l’equip espanyol, i evitar que s’imposi el futbol futbol més regular, monòton i defensiu d’Alemanya, que tornarà a encomanar-se a la brega de Thomas Hitzlsperger i Torsten Frings per a dur el partit al seu terreny.
La mala notícia per als espanyols és l’absència del valencianista David Villa, màxim golejador d’aquesta Eurocopa. Les últimes proves mèdiques han confirmat que pateix una una microrrotura fibrilar, sinònim de gairebé una setmana de baixa, cosa que obligarà a Luis Aragonés a tornar a confiar en la qualitat i el toc de Cesc Fàbregas, que va començar el torneig a la banqueta, però que ha acabat sent decisiu.
Alemanya confia en aprofitar la baixa de Villa, i també en el factor psicològic. El seu seleccionador, Joachim Loew, ha assegurat que “la mentalitat guanyadora d’Alemanya és molt més gran que la d’Espanya, menys acostumada a jugar aquest tipus de partits”. Els alemanys han guanyat tres dels cinc tornejos en els quals han disputat la final, i són l’equip amb més títols.
