Tot el que comença s’acaba, i avui s’han acabat els Jocs Olímpics de Pequín. Pequín dona el relleu a Londres, que organitzarà les olimpíades d’aquí a quatre anys.
El balanç de la cita olímpica és contradictori. Pel que fa el balanç estrictament esportiu, aquestes olimpíades han anat millor del que s’esperava. Es temia la pol·lució de la capital xinesa, però no ha fet acte de presència i hem pogut disfrutar d’un esdeveniment esportiu sensacional; amb dos noms que destaquen per sobre de tots: Bolt i Phelps. Bolt ha aconseguit tres ors i ha batut el mateix nombre de rècords mundials, i Phelps ha superat al mític Mark Spitz. Isinbayeva continua menjant a part i va aconseguir el seu rècord del món número 25. Altres noms han brillat com el de Nadal o Sánchez. En definitiva competitivitat i espectacle.
Ara bé, la Xina no ha fet tots els deures. No s’ha d’oblidar que la Xina està governada per un govern dictatorial que no respecta la llibertat d’expressió i que no respectat la llibertat d’informació. La Xina ha volgut exhibir el seu potencial econòmic i humà i ha rentat la cara de portes enfora. Per uns dies s’ha respectat les llibertats individuals. Però ens hauríem de preguntar si el propòsit amb el qual es va donar l’organització dels Jocs Olímpics a la Xina s’ha complert. Es pretenia que a través dels Jocs la Xina s’obrís al món, tan econòmicament com políticament. Sembla que només ha estat un rentat de cara i que el fons de la qüestió no s’ha modificat. Només cal veure la repressió que s’ha practicat contra tots aquells que han intentat denunciar la situació de violació dels drets humans al Tibet durant els Jocs. Una Xina que és capaç d’invertir una gran quantitat de diners amb la cerimònia d’inauguració, però que alhora té la majoria de població al llindar de la pobresa.
Aquesta era la part que es pretenia canviar, però sembla que no ha estat així, i que només s’ha maquillat la imatge del país intentant amagar els draps bruts.
