L’Alnimar Reus Deportiu torna a aixecar la Copa d’Europa. Suma la setena corona europea 39 anys després de la darrera, i just en l’any que celebra el centenari de l’entitat. Un èxit per un equip que s’ha mostrat irregular al llarg de la temporada, però que està sent resolutiu quan toca. Els reusencs han superat al Roncato Vic (4-3) a la tanda de penals. Els penals, la crueltat de l’esport, la loteria a cara o creu han tornat a condemnar l’equip de Ferran Pujalte, com ja els hi va passar a la Copa del Rei del 2008. El Vic, certament, ha merescut molt més, però només hi pot haver un campió. Per bé que els d’Osona han dominat el marcador bona part del partit, un gol de Gual a manca de 53 segons per acabar el partit ha situat l’empat a dos. I als penals han estat Gual i Gil els qui han tingut l’encert de cara per endur-se la final.
Una final que ha servit per demostrar que, facin el que facin els dirigents d’aquest esport a nivell internacional, els conjunts catalans són els més forts i per moltes finals a quatre, a vuit o a sis -com serà l’any vinent- que s’inventin, al final la lògica de l’esport s’imposa sobre la pista. Tal i com està actualment el nivell d’aquest esport a arreu d’Europa, si el CERH pretén que un equip portuguès es proclami campió d’Europa haurà de fer-ho per decret, doncs per vies lícites -cercar patrocinadors forts per aquest esport- deu resultar més difícil.
Però el que interessa és que novament l’esport català triomfa arreu, en un partit del màxim nivell en què el Roncato Vic ha estat el primer equip en marcar. Després d’uns minuts on preferien aguantar que fos el rival qui tingués més la bola, i just instants després que Xavi Caldú gaudís d’un u contra u davant Sergi Fernàndez, Borja López ha anotat el gol. Ha estat aprofitant el rebuig d’un primer tret exterior de Romà Bancells. Aleshores el Reus ha augmentat la seva pressió sobre el Vic, que ha canviat el seu estil de joc passant a tancar-se encara més. El cronòmetre ha apaivagat les ambicions reusenques, ja que quan més intenció posaven els de Figueroa al partit s’ha arribat al descans. A la segona part, la primera ocasió d’or pels roig i negres s’ha produït al minut quatre, gràcies a un penal que els àrbitres han assenyalat per una falta fora de l’àrea. Negro Páez ha errat la pena màxima tirant sobre el cos del porter.
Adroher, al minut 39, ha aconseguit el segon gol pel Vic en una bona acció en atac del seu atac. Però la resposta dels reusencs ha estar ràpida: només treure de centre, la bola ha anat propulsada en passada interior perquè Jordi Garcia la recollís a l’esquena de la defensa vigatana i marqués l’1-2. Instants més tard, Marc Gual ha disposat d’una falta directa que tampoc ha sabut encertar. Amb dues boles al travesser de Trabal, els osonencs també avisaven al seu rival evidenciant el seu perill en atac. Ha estat Marc Gual qui ha provocat l’agonia dels de Pujalte, marcant l’empat a falta de 53 segons culminant una fantàstica triangulació amb Páez i Gil. La pròrroga no ha pogut decidir res i els penals han segellat el guanyador. I la tanda de penals ha proporcionat dos llançaments al pal pels vigatans. En canvi, l’encert l’ha tingut el Reus mitjançant Marc Gual i Pedro Gil. Guillem Trabal ha aturat el darrer penal, i ha desfermat l’eufòria. El Reus escriu novament el seu nom a la Copa d’Europa, després del subcampionat de l’any passat.
