Només la victòria de l’Sporting evita que l’Espanyol s’asseguri avui la permanència matemàtica. Però està molt aprop.
La missió s’ha complert a la perfecció. Llàstima que no han acompanyat altres resultats, perquè la victòria d’avui de l’Espanyol davant un lluitador Athletic Club pràcticament assegura la permanència. Ha trigat a arribar el gol, i els lleons han fet patir, però els tres punts deixen a l’equip blanc-i-blau virtualment salvat. En tot cas, tocarà rematar a Almería.
Els primers minuts, i fins a ben entrada la primera meitat, han tingut un color lleugerament més visitant. L’Athletic jugava més en camp de l’Espanyol que no viceversa, i rondaven l’àrea de Kameni, al qual no van arribar a inquietar. A poc a poc, els pericos, que no han volgut llançar-se a pel partit des del minut u i esperar a veure respirar als bascos, han començat a igualar la balança, portant, això sí, més perill a la porteria rival. La primera ha estat de De la Peña, que ha buscat, i ha trobat, la porteria de Gorka en un a falta en el vèrtex de l’àrea. L’ex porter blanc-i-blau ha arribat a temps a la pilota, que s’ha enverinat després de tocar en un defensa. La segona ocasió per als de Pochettino ha estat a peus de Callejón, en l’últim tram, que ha disparat massa creuat després de rebre una pilota en profunditat.
El temps s’ha anat esgotant, i aquesta primera més aviat insípida ha acabat, deixant els deures per a la segona meitat.
Ha pogut quedar decantat l’encontre als tres minuts de la represa, quan Luis García ha rebut una bona centre d’Iván Alonso i es va plantar a l’interior de l’àrea. De xut creuat va intentar batre a Gorka, però el porter blanc-i-vermell ha tret una mà miraculosa que s’ha quedat amb el cuir. La més clara arribaria uns minuts després. Callejó ha engaltat amb l’ànima una pilota rebutjada per la defensa, i l’esfèrica s’ha estavellat contra la xarxa lateral, amb mig estadi cridant gol per l’efecte òptic. No ho ha estat, caldria seguir lluitant i buscant-lo. Com ha fet Coro, que es va inventar una jugada espectacular. El de Banyoles se n’ha anat de tots però ha acabat disparant alt.
Més profit trobaria el petit davanter en la seva següent individualitat, en la que s’ha ficat a l’àrea i ha estat entrat en falta per Gurpegi. Ramírez Domínguez no ho ha dubtat i ha corregut cap al punt de penal, al mateix temps que Luis García corria cap a la pilota. Assumia la responsabilitat l’asturià, volent acabar definitivament amb els fantasmes que li han complicat la temporada. I ho ha fet, enganyant a Gorka per aconseguir un avantatge valuossíssim per al seu equip.
Ha canviat aquí una mica el partit, perquè l’Athletic no ha volgut resignar-se, malgrat que els punts no tenien cap importància per a ells. Sempre recolzats en la seva tradicional fortalesa física, l’Atheltic ha volgut convertir l’últim tram del xoc en una successió d’intents mitjançant l’anomenat futbol directe. Sempre buscant Llorente com punta de llança, han provocat que la rereguarda blanc-i-blava reculés uns metres per defensar millor les pilotes llargues. Torrejón, Moisés i Jarque, especialment, han hagut de posar tot el seu esperit per arribar abans a la pilota que qualsevol dels “lleons”. Però ho han fet, i han evitat que el marcador es mogués de nou. Una nova victòria, i van cinc seguides a casa, que deixa la permanència matemàtica realment aprop.
