El Barça ha guanyat al Sánchez Pizjuán per 0-1, però ha quedat eliminat de la Copa pel valor doble dels gols en camp contrari. La gran segona part, amb gol de Xavi i pal de Messi, no ha obtingut la recompensa que es mereixia.
La primera eliminació de l’era Guardiola s’ha produït de la manera esperada: amb honor i amb fidelitat a l’estil. L’equip, molt ambiciós, se’n va de la Copa del Rei amb una victòria a Sevilla que no li serveix per culpa de la derrota al Camp Nou. L’alineació del Barça, amb els teòrics titulars (al marge de Pinto), denotava les intencions dels visitants, que han sortit a la recerca del triomf, encara que s’han trobat un rival i una gespa que li ho han dificultat. Mica en mica, el seu futbol s’ha fet fort, alhora que el contrari es desgastava. La segona meitat pràcticament s’ha convertit en un monòleg català contra un immens Palop. El Barça ho ha provat de totes les maneres. Amb un gol i un pal, s’ha quedat a un pas d’un altre miracle.
Joc directe
No s’ha encongit el Sevilla, debilitat per les baixes, davant l’imponent onze del Barça. Tot el contrari. Els de Manolo Jiménez han sortit valents, pressionant molt a dalt al rival. Aquest fet i l’aigua que s’ha acumulat sobre el terreny de joc per culpa de la pluja ha provocat que el conjunt blaugrana optés d’entrada per un futbol més vertical del que és habitual, amb Ibrahimovic com a clara referència ofensiva.
Les ocasions es fan pregar
Ha estat una primera part amb poques oportunitats. I això que la primera sevillista ha arribat al minut 2, gràcies a un córner pentinat per Romaric respost perfectament per Pinto. La rèplica culer s’ha fet esperar fins al 27. Quan semblava que es començava a fer amb el control, Ibra s’ha trobat una pilota a l’àrea petita, però el seu xut amb l’interior s’ha desviat. Tot seguit, Messi ha fet lluir el porter Palop amb un llançament enverinat des de la frontal. Arrencava la màquina. La tècnica s’imposava al múscul.
Allau barcelonista
Consumit l’acte inicial, les opcions del Barça de ser als quarts passaven en gran part per un gol a la represa. Conscient d’això, ha sortit amb les revolucions més elevades. La possessió ja no admetia discussió. Al minut 51 Palop ha tret de l’escaire una rematada de cap de Zlatan. Un eslàlom d’Iniesta (min 54), un xut amb la dreta de Messi (min 60) i un altre amb l’esquerra d’Henry (min 61) han estat el preludi del que s’entreveia: el 0-1. Al minut 63, Xavi s’ha fet una pilota fora de l’àrea i l’ha picat, per fi, lluny de l’abast de l’inspirat porter local.
Sense gol salvador
El miracle estava a prop. I més quan Messi, davant Palop, ha creuat massa la seva vaselina (min 66) i a continuació ha llançat al pal (min 69). El ritme marcat pel Barça era altíssim. El Sevilla només existia quan podia contraatacar. No ho ha fet molt perquè l’oponent –amb un Puyol colossal- no li ho ha permès. A mesura que s’acostava la fi prenia forma el record d’Stamford Bridge, Mònaco o Abu Dhabi, per nombrar algunes de les gestes recents de l’hexacampió. Aquest cop, però, no hi ha hagut el gol salvador. El Barça ha caigut amb orgull i el cap ben alt.
