"Oh, Canada" entonen els nens del cor a d'alt de l'escenari. Dos agents de la policia muntada, amb la seva inconfusible casaca vermella, custodien les escales. Els polítics ja han fet els seus discursos. La gent s'amuntega a la gespa de l'estadi Hillside de Kamloops, les grades, amb capacitat per 2000 persones, s'omplen a mida que s'acosta el moment. És mitja tarda i ja ha caigut la nit. La temperatura està sota zero. Una banda de blues ha fet sonar els seus acords just després de què els nadius de la comunitat mostressin els seus balls ancestrals.

La frase més repetida és que això és una oportunitat única. De cop, la multitud dóna l'esquena a l'escenari. La torxa olímpica s'endevina uns 400 metres més enllà. No importen els peus congelats i les cares de fred, tothom ha vingut fins aquí per rebre la flama. Comença l'escàndol de veus d'ànim pels atletes canadencs i la gent agita les seves banderes blanc-i-vermelles mentre la torxa s'acosta.

Des de l'est a l'oest i passant pels inhòspits Territoris del Nord, la torxa olímpica ha vitjat per tot arreu i ha deixat el missatge de què aquests Jocs són una qüestió nacional.

La febre olímpica recorre el país des de molt abans que ho fes la flama. De costa a costa, els supermercats s'ompliren d'objectes relacionats amb els Jocs d'Hivern des d'octubre, els diaris han creat seccions especials i cada informació sobre els atletes canadencs apareix en primera plana. El Vancouver Sun, per exemple, té un mapa interactiu per seguir la rebuda de la torxa en les diferents localitats del país.

"Hi ha més orgull de país des de la preparació dels Jocs Olímpics", assenyala Katie Hutfluss, entre el rebombori que ha originat l'arribada de la torxa. "Això mostra com som d'apassionats amb els nostres atletes. Els hem de mostrar el recolzament de la seva nació. Aquests Jocs Olímpics han fet que la gent estigui més unida", opina l'estudiant.

Hi ha qui creu en "l'esperit dels Jocs Olímpics", descrit com una mena de fraternitat i voluntat de fer un "Canadà millor", en paraules del premier de la Columbia Britànica, Gordon Campbell.

Les veus crítiques també es fan sentir, però menys. "És una pena veure com el marqueting i la publicitat tenen un paper massa important en els Jocs", afirma Mimi Nakamura, estudiant a punt de llicenciar-se, i continua "estic més interessada en seguir els Paralímpics, ja que els atletes m'inspiren molts més valors".

Cada esdeveniment que s'organitza s'omple, com la Cerimònia d'Obertura celebrada a Vancouver i on la gent esperava fora de l'estadi i sota la pluja per veure sortir la torxa. En altres localitats, es van organitzar trobades per seguir-la en directe i si ho vols, pots donar un dólar de la teva compra pels atletes.

L'entusiasme envers els Jocs Olímpics d'Hivern es troba a cada racó. En un dels punts més tocats per l'hivern del Yellowhead Highway, una de les carreteres que travessa la Columbia Britànica i que condueix al naixement de les Muntanyes Rocalloses, una cambrera amb ulls d'argent viu ens rep així: "Acabem de guanyar un or! Seguin, allí en aquella taula, on podran veure la televisió". A l'aparell, òbviament, hi ha sintonitzada la retransmissió dels Jocs.