Nova Zelanda i França, finalistes del Mundial de rugbi

Pol Camprubí i Pàmies - 17/10/2011, 14:06

Aquest cap de setmana s’han jugat les dues semifinals del Mundial de rugbi de Nova Zelanda, que ja arriba a la seva fi. I els amfitrions s’han guanyat la seva plaça a la final, que jugaran contra França, un rival més aviat inesperat, tot i que ha sabut superar els seus rivals quan ha tocat. Els francesos es van desfer de Gal·les de manera molt justa el dissabte i diumenge els All Blacks van haver d’imposar-se a Austràlia per classificar-se. Es reedita doncs la final del primer mundial, el de 1987, que també va enfrontar aquests dos equips i també es va disputar a Nova Zelanda, en el mateix estadi. En aquella ocasió va guanyar Nova Zelanda, el que fins la data és el seu únic títol mundial. Serà la tercera final per les dues seleccions, però França no ha aconseguit vèncer cap de les dues anteriors.

França pateix massa per passar

celebra

Els francesos celebren el pas a la final // Agències

El quinze del gall va aconseguir classificar-se patint molt més del que hauria tocat. Gal·les va començar bé el partit amb certa presència al terreny rival i aconseguint així obrir el marcador amb un cop de càstig transformat per James Hook al minut 8, 3-0. Al minut 19, però, un placatge massa perillós de Sam Warburton deixava Gal·les amb un home menys per la resta del partit. Una vermella directa que deixava massa minuts d’inferioritat als gal·lesos, la cosa es posava bé per França. Abans del descans van aconseguir capgirar el marcador amb dos xuts a pals de Parra, que deixaven el 3-6 al descans, una diferència gens excessiva tenint en compte la superioritat numèrica. I és que França no va aconseguir imposar-se en el joc en cap moment pràcticament.

A la segona part van poder ampliar distàncies amb un altre cop de càstig (3-9), però Gal·les va tenir la possessió i la presència en camp rival la major part del temps. Així van aconseguir fer pujar l’única marca del partit al marcador, obra de Mike Phillips, el mig de melé, que es va escapolir entre la defensa rival (8-9). La transformació o un cop de càstig posterior van estar a punt de posar Gal·les per davant, però no van aconseguir transformar-los. Tot i que no van deixar d’intentar-ho fins l’últim minut, els del drac es van quedar a les portes de la remuntada, tot i tenir un home menys durant quasi tot el partit. Meritòria actuació de Gal·les en aquest Mundial, que es jugarà el 3r lloc divendres, contra Austràlia.

Nova Zelanda s’imposa tot i les baixes

classificada

Israel Dagg s'escapa d'un placatge de Quade Cooper // Agències

Els All Blacks no només s’enfrontaven a una bona selecció de rugbi com Austràlia, sinó també a la pressió de ser els locals, i la obligació de fer un més que bon paper. Qui més qui menys considera sempre Nova Zelanda com la millor del món, però sempre els acaba faltant demostrar-ho als mundials, així que no podien fallar.

La veritat és que van començar bé el partit d’entrada ja, imposant el seu ritme, amb pressió i amb una marca al minut 6, obra del centre Ma’a Nonu, 0-5. Un cop aconseguit cert avantatge, va ser qüestió d’anar-lo administrant, i no deixar que Austràlia s’apropés massa. Dos cops de càstig transformats per Weepu, i un drop del jove Aaron Cruden, contrarestaven els punts aconseguits per O’Connor i Cooper per part d’Austràlia. A la mitja part el marcador era de 6-14 i els All Blacks dominaven també en el joc. La veritat és que Austràlia, igual que en el partit de quarts, va trobar a faltar molt el seu poc ortodox però brillant mig d’obertura, Quade Cooper, de qui s’esperava molt més. En canvi, Aaron Cruden, el segon substitut de Carter després de la lesió de Slade, va deixar una actuació més que notable, donada la seva poca experiència amb 22 anys i només 6 caps.

A la segona part no hi va haver massa història, Nova Zelanda va saber dominar el joc, no córrer riscos, i encara va poder ampliar el marcador amb un parell de cops de càstig també de Piri Weepu, el mig de melé. Per part d’Austràlia, Digby Ioane va ser dels pocs que va aconseguir posar problemes a la defensa rival. 6-20 al marcador final i els All Blacks que per fi tornen a ser en una final del Mundial.

Nova Zelanda, favorita

Havent vist com juguen els Kiwis, tenint en compte que són els locals i el partit que va fer França dissabte, hem de dir que s’hi presenten com a favorits. Tot i les lesions que han anat patint, sembla que Nova Zelanda es pot endur el “seu” Mundial, però caldrà esperar a diumenge a les 10 del matí, hora catalana, per confirmar-ho.

Comparteix i comenta

En portada