Els All Blacks s’enduen el seu Mundial

Pol Camprubí i Pàmies - 23/10/2011, 16:11

Finalment s’ha acabat el Mundial de rugbi de Nova Zelanda, i els All Blacks, la selecció local, han aconseguit emportar-se’l, superant França, la pressió i una cita amb la història en la final. Els Kiwis sempre estan entre els favorits per endur-se qualsevol competició, però no guanyaven un Mundial des del primer que es va disputar, el 1987, i França, que va ser el rival en la final en aquella ocasió, els havia eliminat en dues ocasions posteriors ja. Aquesta vegada aconseguit imposar-se, en un partit no gaire vistós, amb un marcador molt baix (7-8), i patint força.

Els All Blacks celebren el "seu" Mundial // Agències

França ven cara la derrota

França ja ha deixat clar des del principi que no pensaven deixar-se passar per sobre, ni molt menys, que si Nova Zelanda es volia endur aquesta final, per molt locals que fossin, ho haurien de suar. Els del gall han sortit a pressionar quan no tenien la pilota, entorpint el joc All Black, i a atacar amb força presència a camp contrari quan l’han tingut. Tot i això, Woodcock ha aprofitat un forat en la defensa francesa amb una jugada assajada en una touche, que ha significat la primera marca del partit, 0-5. Haguessin pogut ampliar el seu avantatge, però las errades en els xuts a pals de Piri Weepu no ho han permès. I el resultat al descans seguia sent el mateix.

La maledicció del 10

A tot això, cap dels dos mitjos d’obertura ha arribat a acabar la primera part, i s’afegeixen a la llista de 10s lesionats. Després que Cooper no pogués acabar el partit de divendres amb Austràlia, i dels dos obertures All Blacks lesionats ja, avui s’hi afegien Morgan Parra, que és mig de melé però juga d’obertura amb França, i Aaron Cruden, el jove que lluïa el 10 All Black avui per baixa de Carter i Slade. El mig francès s’ha hagut de retirar definitivament del camp al minut 23, després d’una forta percussió del potent Ma’a Nonu i d’un altre placatge dolorós, i Cruden s’havia de retirar al 34 per una lesió de genoll. Trinh-Duc i Donald han estat els seus respectius substituts.

Nova Zelanda desinflada, però vencedora

A la segona part Nova Zelanda ha aconseguit ampliar l’avantatge bastant d’hora, amb un cop a càstig a pals de Donald, que ha acabat jugant aquest Mundial de casualitat per les lesions. França s’ha posat les piles per intentar remuntar el marcador, i de seguida han aconseguit puntuar. El capità Dusautoir ha pogut plantar un assaig després d’una bona transmissió de la línia françesa. Trinh-Duc transformava el xut a pals i deixava el marcador en un justíssim 7-8, que ja acabaria essent definitiu. Els de Lievremont ho han seguit intentant, però Nova Zelanda també ha sabut imposar el seu ofici en defensa, i no han permès cap situació clarament de perill per part dels francesos. El marcador no s’ha tornat a moure gràcies, en part, al joc conservador dels All Blacks quan han tingut l’oval, que no s’han assemblat gens a l’equip que “golejava” a la primera fase.

Finalment han aconseguit aguantar la diferència mínima en el marcador i Richie McCaw ha pogut aixecar la Copa William Webb Ellis com a nous campions del món. Els tocarà defensar el títol d’aquí quatre anys a Anglaterra. Ja esperem la nova cita, després d’aquesta final, que cal dir que ha resultat una mica decebedora per al públic imparcial.

 

 

Comparteix i comenta

En portada