Qualsevol culer voldria ser Roger Grimau

Marc Fontrodona - 24/10/2011, 10:28

Aquest diumenge, el Barça Regal rebia la visita del Biscaia Bilbao Basket: reedició de la final de l'any passat, 40è aniversari del Palau Blaugrana i... la tornada del capità Roger Grimau. El català va rebre un homenatge amb cara i ulls per part de directiva i afició.

Els Dracs1991 li van fer aquest "tifo" // Ernesto Aradilla

De bon inici, només sortir els homes de negre a escalfar, ja va rebre la primera ovació. Era el preludi del què vindria després: presentació 1 a 1 dels jugadors del Bilbao per acabar amb Roger. Amb el Palau ja ple, la intensitat dels aplaudiments, amb tothom dempeus era màxima i el de Sants es va dirigir al centre de la pista per agrair-lo a tothom i, visiblement emocionat, contenir les llàgrimes.

Era el moment del club. Primer, un guardó commemoratiu del seu pas per l'entitat; després, una samarreta emmarcada amb el seu nom, firmada per tota la plantilla i on es podia llegir: Roger, sempre capità, 44.  Encara abans de començar, van continuar els aplaudiments. Durant els següents 40 minuts de partit, l'amistat es va deixar de banda i el Barça no va tenir pietat dels bascos.

Finalment, un cop acabat el partit, Roger es va tornar a dirigir al centre de la pista per tocar-se el cor, tocar l'escut del terra i tornar a dedicar el seu petit homenatge a l'afició: els seus aplaudiments. I és que, quan un és del Barça, va de petit al Palau, aconsegueix fitxar pel club de la seva vida, hi passa 3 anys, 5 més com a capità, marxa, i quan torna rep aquesta ovació, deu pensar que ha complert un somni: el de marcar una època al seu club. Per això, diumenge, qualsevol culer hagués volgut ser Roger Grimau.

El vídeo de Barça TV de quan es va acomiadar:

YouTube Preview Image

Comparteix i comenta

En portada