Manchester City: Dos equips per a conquerir-ho tot

Xavier Mars - 27/10/2011, 14:00

L’u de setembre de 2008 el txeic Mansour bin Zayed comprava el Manchester City. Des d’aquell moment començava una de les majors inversions monetàries que s'han viscut en la història del futbol. El club s'ha reforçat i molt amb grans noms, a base de talonari i contractes desorbitats, unint en una plantilla jugadors com Tévez (35M), Dzeko (30M), Silva (30M), el germans Toure (36 i 17.5M), Nasri (25M), Milner (28M), Gareth Barry (12M), Ballotelli (30M), Lescott (24M) i qui és pel moment el fitxatge més car de la història del City, Agüero (50M).

Amb tanta qualitat i un munt de noms més que completen la plantilla del City, Mancini pot alinear dos equips amb els seus jugadors, si fossin entitats distintes serien ambdós clars candidats a tot. Tot seguit especulem amb els dos equips que l'entrenador podria treure amb jugadors completament diferents i d'un nivell altíssim.

El City pot formar dos equips titulars de molt nivell / agències

Un City de somni

En aquest City hi englobarem als jugadors amb major qualitat individual i amb millor toc. Aquest és, per tant, un equip ple de talent, de fantasía, de regats impossibles i joc espectacular. Un onze, Delicatessen.

Per començar a la porteria hi trobaríem a Joe Hart, l'esperança anglesa. Des dels millors temps de David

El City compta amb una defensa de luxe / agències

Seaman que Anglaterra no tenia un porter de tanta qualitat. Hart és molt jove, però les seves actuacions al camp les podria firmar el millor dels veterans.

A la defensa d’aquest equip d'ensomni jugaria Micah Ricards i Gaël Clichy als laterals, ambdós joves i amb futur. L'un, Richards, criat a la cantera del City: Richards pot actuar tant de lateral com de central amb solvència i bon toc de pilota. Clichy, en canvi, arriba aquesta temporada a l’equip després de passar vuit anys sota les ordres de Wenger, i per tant de jugar en un Arsenal que estima la pilota i té en el bon joc la seva senyal d'identitat.

Al centre de la defensa situaríem el central titular de l'equip, el belga Vincent Kompany fent parella amb Joleon Lescott. Tots dos jugador mesclen agressivitat defensiva i posicionament amb bon toc per sortir amb la pilota. Si bé és cert que l’anglès és més dur i amb menys toc, són les dues peces amb més toc dels quatre centrals amb que compta Mancini, tot i que queda per veure el rendiment i joc del nou fitxatge, Stefan Savic.

Al mig del camp no sembla haver-hi discussió. Toure Yaya, Gareth Barry i David Silva, aquest últim més avançat, formarien el mig del camp amb el toc que aquest City d'ensomni necessita. A Toure Yaya, molts ja el coneixeu de la seva etapa al Barça. Tot i que probablement és el jugador amb menys qualitat individual dels tres, Toure, és un dels pivots defensius amb més classe del món. Si a això li sumem a Gareth Barry, que passa per ser el nou cervell de la

SIlva és la pedra filosofal de l'equip / agències

selecció anglesa, ja que sap fer moure l'equip i controlar el temps. Amb Toure i Barry obtenim control i amb Silva posem velocitat per dirigir les jugades d'atac, sent  el cervell de l’equip. El canari ex jugador del València és el millor punt d'unió entre davantera i mig del camp, la pedra filosofal d'aquest equip.

A la nostra davantera d'ensomni, hi trobem tres noms que esgarrifarien a qualsevol camp d'Europa al pronunciar-los per megafonia. Samir Nasri, recentment aterrat a Manchester. El francès sap tocar molt bé la pilota, segell un cop més de Wenger. Troba espais, té velocitat, regat i és efectiu cara a porteria. Només li falta acabar d'explotar per acabar de convèncer. No ha de patir per això, ja que té molt temps per endavant.

Nasri estarà ben acompanyat per Kun Agüero. Un jugador que a la lliga espanyola, ja ha demostrat del que és capaç i la gran projecció de futur que li espera. A la lliga aquesta projecció tenia un límit anomenat, que no s'enfadi ningú, Atlètic de Madrid. És trist, però és així. L’equip matalasser no ha aconseguit mai fer explotar el cent per cent els seus jugadors. La demostració és l'inici vertiginós del Kun a la Premier, on marca, assisteix, i deixa un bon grapat de jugades per als resums setmanals.

Els dos davanters argentins són el millor atac / agències

Ens falta l'última peça d'aquest equip. El nou. Aquesta posició és per un dels millors davanters del món, l’Apache Tévez. El argentí ha viscut un estiu mogut, on el seu futur ha estat sempre desvinculat del club, però l’ex capità del City segueix al club i sense dubte és el millor nou que pot tenir aquest equip. Lluita, velocitat, xut, regat, imaginació, sacrifici, classe i gol, molt gol, són les característiques que reuneix l’Apache, l’home que tanca aquest onze de somni, i que possiblement ja no tornarem a veure jugar de blau cel.

El City més anglès

L’equip citizen més anglès, és aquell que en el seu equip uneix als jugadors amb més característiques purament angleses. És a dir, força, múscul, duresa, verticalitat, etc. Elimina l’espectacle a favor de l'efectivitat. Per tant, es tracta d'un equip tant vàlid com l'anterior.

A la porteria d'aquest City i trobaríem el nou fitxatge Costel Patilimon procedent del Timisoara. Tot i que en el City encara no ha pogut mostrar el seu talent, el porter rumanès és jove i promet talent. L'únic inconvenient per ell és el gran rendiment que sempre ofereix Joe Hart.

Per a la defensa d'aquest suposat equip mesclariem maduresa amb poder físic. Rigor defensiu portat a

Kolarov és un portent físic / agències

l’extrem. Per això en els laterals hi trobarem en un costat a Kolarov i a l'altre a Wayne Bridge. Les qualitats del serbi són clarament: un físic descomunal, que li permet córrer la banda d’un extrem a l'altre sense problemes  i un fort xut que el converteix en una bona opció per a provar llançaments de llarga distància, o faltes que es trobin allunyades de l’àrea. Bridge és un lateral purament defensiu, que evita pujar en atac per sacrificar-se al màxim en defensa, posició on se sent més còmode. Correcte en els aspectes defensius, permet un bon equilibri a les bandes formant aquesta parella amb el serbi.

Al centre de la defensa hi podríem situar dos centrals purs. Un d'ells, Kolo Toure, és tot un líder de la rereguarda i un dels millors centrals del món. Amb un impressionant desplegament físic i una bona rematada de cap, el gran dels germans Toure és tot seguretat en defensa i un perill a tenir en compte en les àrees rivals. Fent parella amb Toure, el nou fitxatge del City, el montenegrí  Stefan Savic. De Savic se'n diuen maravelles a l'Europa de l'est i, tot i la seva edat, ja és el lider de la defensa de la seva selecció, que a més aquest any té més prop que mai una plaça per participar a la propera Eurocopa.

Amb aquesta defensa purament físca no podia faltar un migcentre del mateix nivell. El pivot defensiu és d'aquells que es guanyen el sobrenom de pitbull, el millor hereu de l'escola Gattuso, l’holandès Nigel De Jong. Conegut a Espanya per ser aquell que li va clavar una puntada de peu a Xabi Alonso a la final del mundial. L’historial del migcentre holandès és ple de lesions i accions violentes. Només així s'ha pogut guanyar ser un dels jugadors més temuts pels equips rivals.

El company del batusser per exel·lència el podria formar l'ex jugador del United, l'home que es va publicitar a Youtube per aconseguir equip, Owen Hargreaves. El mig campista de 30 anys ha arribat lliure aquest estiu,

Milner és una peça bàsica del City / agències

en una d'aquelles operacions que surten del guió establert pel City en qüestió de fitxatges. Si mirem enrere però, veurem que no és la primera operació d'aquest estil que fa Mancini, qui ja va portar al club a un Vieira que comptava els dies que li faltaven per penjar les botes, i al galès Craig Bellamy que ja començava a desaparèixer de la elit del futbol.

A la línia de mitjos i més avançats i oberts a les bandes els internacionals anglesos Milner i Adam Johnson. Encarregats de donar joc i recuperar pilotes gràcies al tot terreny Milner,  i creant contra atacs vertiginosos a causa de la velocitat i excel·lent tècnica d’Adam Johnson.

A davant i per tancar l'equip, bogeria i efectivitat. De la bogeria se n’encarrega Balotelli, un jugador que té unes qualitats impressionants. Tan impressionants com són els embolics on es veu involucrat. L’italià les ha fetes de tots colors: armes, prostitutes, incendis, missatgets i samarretes del equip rival al vestuari. El propi Mancini deia d'ell després del dèrbi de Manchester, que 'està boig, però m'encanta'. Una promesa que pot convertir-se en un dels millors davanters del món o en un dels majors díscolos d'aquest esport.

Pel que fa a efectivitat el bosnià Dzeko és un expert en la matèria. Definidor nat, bon físic i presència a l'àrea, el davanter titular en necessita molt poques per transformar-les en gol. Dzeko és la garantia perfecta per a que aquest equip funcioni, doncs els gols, amb ell al camp, estan assegurats.

Dzeko és un autèntic Killer de l'àrea / agències

Comparteix i comenta

En portada