"De petit ja em van dir que flotava més del normal"

Sam Gutiérrez - 16/12/2011, 11:22

Objectiu Londres 2012: Brenton Cabello

"Bon dia! Em retardo una mica, que he trobat cua! Ens veiem en 20 minuts a la porta del CN!". Des de fa més de deu anys, en Brenton fa quasi diàriament el trajecte Alella - Sant Andreu, però tot i així reconeix que les cues a la carretera el fan arribar sempre una mica tard. Una moto conduïda per un home alt i fort aparca davant del Club Natació Sant Andreu, i sense haver-nos vist mai, el reconec a l'instant. "Perdona el retard, vaig de cul", confessa, i m'explica totes les activitats que omplen la seva setmana. Entrem a la seva segona casa, on el saluden la gran majoria de clients de les instal·lacions, i un cop asseguts a una gran sala, es posa còmode i espera les meves preguntes.

En Brenton Cabello és nedador professional al Club Natació Sant Andreu. Nascut a Alella, va iniciar-se al món de l'esport compaginant el futbol i la natació, tot i que al poc temps va decantar-se per la segona disciplina. "Els meus pares tenien por que m'ofegués a la piscina que teníem a casa, així que em van decidir apuntar a un curset de natació. Tot i així, el futbol sempre em va tirar, suposo que per què el meu pare jugava, i a la pedrera del Barça". A la que va tocar l'aigua, la seva monitora ja va veure que hi havia alguna cosa diferent en el gran dels Cabello. "La noia els hi va confessar als meus pares que jo flotava més del normal. Els meus pares van pensar que els hi va dir per a que em seguissin apuntant a cursets... Però bé, a la primera competició que vaig anar vaig endur-me les sis proves en què vaig participar... El que fa flotar més que els altres, tu!", recorda. Les victòries dins l'aigua el van fer escollir definitivament la natació i va deixar el futbol. "Quan amb l'equip guanyàvem una copa se la quedava el club, en canvi quan nedava i acabava entre els primers me l'enduia jo", afirma en Brenton amb cara de murri.

En Brenton el 2005, després de competir a Gijón

 I és cert que des de llavors, l'ascensió d'aquest jove de 30 anys ha estat meteòrica. Dins d'una piscina, en Brenton ha participat en campionats d'Europa i del món i ha aconseguit els màxims èxits a nivell estatal, i a dia d'avui posseeix diversos rècords d'Espanya, entre el que destaca el de 200m estils. Tot i així, perilla, ja que el seu germà petit Alan, de 23 anys i considerat una de les promeses de la natació espanyola, està a un pas de fer-se'l seu. "Té pebrots que amb la quantitat de proves que hi ha, l'Alan hagi anat a escollir aquesta, tu! El tio no para de fotre'm els rècords!", afirma resignat amb un gran somriure, però reconeix: "És un orgull que el meu germà em tregui els rècords d'Espanya. Sempre he estat darrere seu assessorant-lo i donant-li consells. Ja sóc un veterà d'aquest món, ara toca deixar pas als (una mica més) joves".

 Per aquest motiu, en Brenton fa uns mesos va introduir-se al món empresarial amb la creació de Brentlan, que se centrarà en l'assessorament esportiu i l'organització d'esdeveniments esportius, un camp pel que sempre ha mostrat molt d'interès. "Els nedadors no som com els futbolistes i ens hem de buscar la vida. Vaig estudiar INEF i després vaig fer un MBA, així que no m'ho vaig pensar i amb el meu germà vam decidir engegar aquest projecte. Porta un munt de feina, però estic molt il·lusionat". Tot i així, aquesta nova activitat li roba moltes hores que abans dedicava a l'entrenament. "Ep, però no he perdut la forma!", es justifica. La bicicleta i les triatlons en són les culpables. "Em va sorgir l'oportunitat de començar a fer molta bici i ara amb en Gómez Noya estem sortint a entrenar triatlons".

En Brenton amb el seu germà petit, l'Alan

A mesura que passen els minuts i les històries que m'explica, resulta inevitable parlar sobre la màxima fita per un esportista: els Jocs Olímpics. Ell va tenir la sort d'estar a Pequín el 2.008, en les considerades les millors Olimpíades de la història. "Després de quedar-me fora de Sidney per 17 centèsimes de segon, poder formar part de l'equip espanyol a la Xina va ser increïble". Els ulls li brillen i recorda amb nostàlgia aquell mes d'agost. "Va ser una experiència brutal, recordo fer curses de bicicleta amb els Gasol per la vila olímpica, xerrar amb en Kobe Bryant, compartir piscina amb en Michael Phelps, tenir l'Usain Bolt a dos metres...". Per tot això, i per posar el millor punt i final a una trajectòria excel·lent, vol fer un esforç per retirar-se després dels Jocs de Londres. La classificació, però, no serà fàcil. "Sóc realista i serà complicat. Només tindrem una oportunitat i cada any ajusten més els temps, però amb il·lusió i esforç em veig capacitat per aconseguir-ho".

A sobre, hi ha un al·licient extra en aquestes Olimpíades, no ser l'únic Cabello a Londres. "No puc imaginar un millor final a la meva carrera que participant en uns JJOO amb el meu germà Alan". La crucial prova serà al mes de març, a una capital espanyol encara per determinar. "La natació és això, t'ho jugues tot en pocs segons". En aquest sentit, però, reconeix que l'experiència és més important que mai. "Sóc una persona que amb pressió em creixo. Porto molts anys en aquest món i a base de triomfs i derrotes he après a gestionar emocionalment aquestes situacions. Considero que aquest és un dels meus forts".

La força i el convenciment que transmet amb les seves paraules em fan veure que en Brenton és d'aquelles persones que quan es proposa alguna cosa, treballa al màxim fins que ho aconsegueix. Brenton Cabello, un esportista que dins la seva disciplina ha tocat el cel, però que superada la trentena conserva la modèstia i la humiltat de quan era petit i "flotava més del normal".

Agraïments a Brenton Cabello i al CN Sant Andreu

Comparteix i comenta

En portada