UE Sant Andreu: cap al dèficit 0 amb incògnites a la caixa

Andreu Merino - 21/01/2012, 16:07

Canvi de cicle al Narcís Sala

1 euro. Aquesta és la quantitat simbòlica per la qual Joan Gaspart va vendre la gran majoria de les seves accions de la UE Sant Andreu a Manuel Camino, que es convertia en nou màxim accionista i president. El 30 de juny Camino va assumir el càrrec i començava una nova etapa del Narcís Sala, i l’important no eren els diners pels quals Gaspart havia venut les accions, sinó l’adéu a la gran quantitat de capital que l’expresident del Barça havia invertit al club en els últims anys. L’era Gaspart va estar marcada per l’objectiu de pujar a 2a A, però després d’un parell d’intents fallits, Gaspart va anunciar que ho deixava a l’abril de 2011.

Piti Belmonte acompanyat de Manuel Camino el dia de la seva presentació

 

El 30 de juny es formalitzava el relleu, i també l’adéu de l’entrenador del quasi- ascens, Natxo González. Manuel Camino confiava les regnes del nou projecte a Piti Belmonte, i el de Terrassa ho tenia clar el dia de la seva presentació: “Comença una nova etapa al club, amb un nivell econòmic diferent i per tant també amb nous objectius esportius”. La nova etapa ja ha arribat a l’equador de la primera temporada. Els resultats esportius no disten gaire dels esperats, però els econòmics són un misteri. La UE Sant Andreu arrossega un dèficit econòmic des de l’era Gaspart, però ningú hi ha posat una xifra exacta. Això sí, Camino s’ha compromès ha extingir-lo abans del final de temporada. És més, es veu capaç de fer-ho abans del mes de març. “ Estem treballant en diferents direccions per aconseguir el dèficit 0 en dos mesos” afirma el president. I quines són aquestes mesures? Doncs per una banda la cerca de patrocinadors per la samarreta, i per altra la negociació d’un nou conveni amb l’Ajuntament del districte. Anem a pams.

 

Mala època per convèncer patrocinadors

“Sembla que els patrocinadors s’han amagat. Porta que truques, porta que està tancada”. D’aquesta manera tan gràfica, el president del Sant Andreu explica les dificultats del club per trobar un sponsor. A principi de temporada es valorava molt seriosament el patrocini d’Adif. La companyia ferroviària ha tallat l’accés més ràpid que hi havia entre el Narcís Sala i el camp del Centenari, els dos camps que utilitza el club, amb les obres al pont de Sarajevo. La directiva andreuenca va intentar convèncer els directius d’Adif que l’opció de patrocini compensaria els inconvenients de mobilitat als jugadors del futbol base  que s’han de desplaçar d’un camp a l’altre, però de moment la samarreta del Sant Andreu continua lluint únicament les quatre barres i Adif continua sense pronunciar-se. Les negociacions amb l’Ajuntament són l’altre gran esperança pel club. El fet de ser un club de Barcelona impossibilita rebre subvencions del consistori, però no arribar a acords que siguin beneficiosos per l’entitat. Per exemple, es podria aconseguir que el Sant Andreu deixés de pagar les despeses del Narcís Sala, camp de titularitat municipal. Manuel Camino considera que “l’Ajuntament del districte està implicat amb el Sant Andreu i vol ajudar, però és evident que ens trobem en moments molt difícils i a més l’Ajuntament de Barcelona no subvenciona cap club” entre la resignació i l’esperança. En aquest espai estan situades les relacions entre el club i l’administració local.

2aB: categoria d'impàs

L'aportació de capital de Gaspart va ser vital pel club, però continua sense anunciar-se el dèficit s'arrossega des d'aleshores

Hem dit que el dèficit del club s’arrossegava des de feia anys, però el silenci sobre l’estat dels comptes de l’entitat en el moment del traspàs de poders amb Gaspart continua sent absolut. Camino no n’ha volgut parlar des que n’és president, però el que sí que han estat ben palpables són les conseqüències d’aquesta decisió econòmica. “Hem de començar a mirar la cantera i portar jugadors de la terra” afirmava Piti Belmonte en la seva presentació com a tècnic andreuenc. En temporades anteriors, jugadors com Mayor, Rueda, Miguélez o Dani Guillén, aportaven una qualitat indiscutible a la plantilla, però també una despesa del club en matèria d’allotjament, que actualment és impensable.

Si donem un cop d’ull a les cares noves d’enguany, totes les incorporacions seguien les premisses indicades per Piti. Àngel i Héctor pujaven del juvenil, es repatriaven jugadors com Eloi, Fran Grima i Marcos, i es fitxaven jugadors catalans com Dídac Navarro (l’ex de l’Alacant és de Sant Andreu), Xavi Jiménez, Marc Martínez o Quim Araujo. L’aposta està sortint bé. L’equip, tot i funcionar a ratxes, s’ha estabilitzat a la zona tranquil·la de la taula. Pe`ro n’hi ha prou amb això si tenim en compte la voluntat del president? “Per ser econòmicament sostenible, un club com el Sant Andreu ha de pujar a 2a A. La 2a B és una categoria de pas, i nosaltres ja fa molts anys que hi som”. Manuel Camino afirma contundent que La categoria de bronze del futbol estatal és insostenible, i considera que més val competir a tercera que no sostenir una estructura que no es pot pagar.

Ismael Moyano és el capità i, juntament amb Morales, l'únic supervivent del quasi- ascens

Ara bé, l’escapada al futbol professional és viable amb una reducció de pressupost tan severa com la que s’ha aplicat aquesta temporada. No és carregar amb massa responsabilitat un equip que compta amb molts jugadors nouvinguts a la categoria? Si un club està a 2a B necessita equilibrar el pressupost, però per equilibrar el pressupost necessita l’ascens. Sembla un peix que es mossega la cua, i de fet ho és. El grup tercer ja va veure abans de l’estiu com Benidorm, Castelló i Benidorm descendien per motius econòmics. Ara sembla que l’Sporting Mahonés està al llindar de la desaparició. Sembla que Manuel Camino no s’equivoca quan diu que es tracat d’una categoria insostenible. Ja veurem si aconsegueix escapar-ne amb un pressupost molt inferior als que el club estava acostumat durant l’era Gaspart. D’altra banda també caldrà esperar al mes de març per veure si l’operació dèficit 0 s’ha conclòs amb èxit. Per cert, la pilota segueix rodant i el Sant Andreu s’enfronta diumenge, ves quina casualitat, amb l’Sporting Mahonés.

Comparteix i comenta

En portada