Història del somni llagosterenc

Sam Gutiérrez - 24/01/2012, 09:45

La Unió Esportiva Llagostera ja dóna guerra a Segona Divisió B després d'assolir cinc ascensos en set temporades

2011 ha estat, per un tant per cent de la població molt elevat, un any molt dur. La crisi econòmica i les retallades socials han afectat la majoria dels ciutadans, que s'han hagut d'estrènyer el cinturó per fer quadrar els números. Tot i així, han existit puntuals oasis dins aquest desert, i un del que més ha cridat l'atenció dins el món de l'esport és el de la Unió Esportiva Llagostera, una entitat que amb fermesa, treball i unes idees molt clares, ha firmat un any 2011 esplèndit.

Llagostera és un poble del Gironès que supera per ben poc els 8.000 habitants. Els ciutadans de la regió han mostrat sempre un gran interès per les activitats esportives de la vila, on hi han sobresortit l'handbol, el patinatge i, sobretot, el futbol, amb la Unió Esportiva Llagostera com a màxim exponent. Retrocedim fins la temporada 2004-05, quan el primer equip del club estava estabilitzat a Segona Territorial. Set anys després, l'associació blaugrana milita a la Segona Divisió B, tercera categoria del futbol estatal. 5 ascensos en 7 temporades que han situat aquesta modesta associació al cim de l'esport gironí, només per darrere del Girona FC, que juga a la divisió de Plata, la Liga Adelante.

Aquesta ascensió meteòrica l'hem d'associar en gran part a dues persones: el matrimoni que formen Isabel Tarragó i Oriol Alsina, presidenta i entrenador de l'entitat. Alsina va aterrar a Llagostera la temporada 2004-05, amb l'equip a Segona Territorial, i la seva dona el 2008 en substitució de Josep Valentí. Des de llavors, la parella d'Arenys de Mar, amb una filosofia ferma i moltes hores de dedicació, ha fet escalar aquest humil club fins la categoria de bronze de l'estat espanyol. Aquest fet es va confirmar el 29 de maig de 2011, quan el Llagostera es va imposar al Cerceda gallec i va culminar la que és considerada la millor temporada de la història del club. “Un dia després de l'ascens, la Isabel i jo ja ens vam posar a treballar amb el cap posat en l'any que ens tocaria viure a Segona Divisió B. Vam tenir dubtes, però tots volíem disfrutar d'aquesta categoria”, afirma Oriol Alsina, que recorda aquell moment com un dels més emocionants de la seva trajectòria a les banquetes. Desde llavors han passat poc més de 7 mesos i amb la segona volta de la Lliga començada, la Unió Esportiva Llagostera ocupa la zona tranquil·la de la taula, a 5 punts de la zona de play-off d'ascens.

La victòria al camp del Cerceda va desfermar l'eufòria llagosterenca

El periple de l'equip per la categoria, però, va començar de manera contraposada, ja que els blaugranes van ocupar el darrer lloc de la classificació les 8 primeres jornades. “Molts ens veien ja carn de Tercera, però tota la plantilla estava convençuda que sortiríem del pou”, afirma Quim Boadas, un dels capitans de l'equip i un pes pesat dins el vestidor. Els motius d'aquest fluix inici, per Boadas, van ser que el grup es va confeccionar molt tard i el fet d'haver de convinar dues competicions: Lliga i Copa del Rei. “Als primers partits no ens van sortir les coses per què no ens coneixiem gaire i faltaven molts automatismes, però la clau ha estat no perdre la nostra identitat i seguir creient en la mateixa filosofia”, destaca el defensa gironí.

A més, quan l'equip no aixecava cap es van decidir variar les rutines d'entrenament. “Al primer terç de temporada només entrenàvem a les tardes, però els jugadors necessitaven un canvi i vam decidir començar pels horàris d'entrenament i el treball específic en cadascun d'ells”, afirma Eduard Bardera, jove fisioterapeuta del Llagostera que només acabar els estudis va rebre la trucada del club: “Des de que em van oferir el càrrec m'he sentit molt a gust. Aquest és un lloc atípic per la categoria: potser no tenim el nivell de professionalitat d'altres equips, però la UE és un club molt familiar i anem tots a una. I per ara els resultats parlen per si sols”.

Els jugadors gironins, celebrant un gol contra el Gandia

Amb quatre entrenaments setmanals (dos al matí i dos a la tarda), l'equip no va llençar la tovallola i els resultats van anar arribant. Per l'entrenador Oriol Alsina l'adaptació va portar cert temps: “Quan ets novell a una categoria, com és el meu cas, has d'aprendre a base d'hòsties! I el que té més mèrit és que nosaltres ens vam aixecar ben ràpid”. A mesura que passàven els partits, els llagosterencs cada cop es trobàven més còmodes al terreny de joc i amb un estil de joc de toc i el·laboració, les victòries van anar arribant. Esportivament parlant ara comença un període vital per avaluar les possibilitats d'aquest conjunt. “Ara vénen rivals durs que a la primera volta ens van guanyar fàcil, però d'allò fa molt. En les properes setmanes es veurà on hem d'estar realment”, assenyala Quim Boadas.

Quim Ayats, director esportiu de la UE Llagostera

La recepta de l'èxit de l'entitat blaugrana aquest curs la trobem principalment en tres figures. A les dues esmentades abans, Oriol Alsina i Isabel Tarragó, cal afegir la d'un altre nouvingut, Quim Ayats, director esportiu llagosterenc. El darrer club que Ayats va dirigir va ser el Santboià, que l'any passat va perdre la plaça a la Segona Divisió B després d'aconseguir l'ascens desde Tercera. Per Jordi Sunyer, periodista de Televisió de Catalunya i presentador del programa FutbolCat, el paper d'Ayats ha estat clau per redreçar el rumb del conjunt: “En Quim (Ayats) ha aprofitat l'experiència de la darrera temporada a Sant Boi per donar gran estabilitat a l'equip i provocar que els jugadors no perdèssin la fe ni les ganes”. Un altre expert de la categoria, Andreu Merino, locutor dels partits del Sant Andreu a Ràdio Trinitat, destaca el bloc dels homes d'Alsina i un fitxatge en especial, el de l'ex-andreuenc Pere Tarradellas: “Tarradellas ha donat molta veterania a un grup que potser anava un pèl curt d'experiència a la categoria”.

El jugador del primer equip que fa més anys que vesteix la samarreta blaugrana és David Costa, que tot i començar la temporada amb el conjunt de Segona B, va haver de renunciar a la plaça per motius laborals i juga amb el filial. Tot i així, recorda la seva arribada a Llagostera fa sis anys, amb l'equip a Preferent: “Tot jugador que formi part del Llagostera és un afortunat. Fa dies que sóc aquí, però sempre m'hi he trobat un ambient excel·lent. I la recepta d'això té un nom, i és Oriol Alsina”. El paper d'Alsina en l'organigrama és per cada llagosterenc i llagosterenca molt apreciat, així com també el de la seva dona Isabel, que encapçala la presidència. “El secret d'aquest club és la família Alsina-Tarragó. Sense ells, tot això no hagués estat possible”, remarca David Costa.

Isabel Tarragó, per la seva banda, desvetlla quines han estat les claus de l'èxit de l'entitat: “En primer lloc no estirar mai més el braç que la màniga. Nosaltres som un club petit, i juguem a la categoria que juguem, sempre ho serem. És vital no perdre aquesta consigna, per què els aires de grandesa són el pitjor que hi ha!”. Per Tarragó, la massa humana que ha recolzat la UE en tot moment ha estat una de les pedres angulars del projecte: “Tant l'Oriol com jo vam buscar rodejarnos de gent que creiés plenament en el que voliem aconseguir. Sense tota aquesta gent que de manera desinteresada hi ha dedicat hores i hores, aquests anys fantàstics que estem vivint no haurien estat possibles. M'ho pregunten molt, però a Llagostera no hi ha recepta màgica. Només il·lusió, ganes i treball”.

Isabel Tarragó i Oriol Alsina, dies abans de començar la temporada

La notable tasca d'Oriol Alsina i els resultats aconseguits pels seus jugadors no han passat desapercebuts pels equips més importants del panorama català, que veuen en Alsina un bon candidat per ocupar la seva banqueta. Alsina, que ja acumula vuit temporades al capdavant de plantilla gironina, confessa que la seva història a Llagostera està més aprop del final que del començament. “Els clubs de la meva vida són i seran l'Arenys de Mar i el Llagostera, però arriba un moment que si vols ser alguna cosa en el futbol has de marxar. Han estat uns anys inoblidables, plens d'èxits impensables, però com a persona aspiro a altres coses com, per exemple, dirigir a un històric.”

La inevitable pregunta que tot llagosterenc es fa és: Què passarà a Llagostera el dia en que Isabel Tarragó i Oriol Alsina, no hi siguin? L'entrenador maresmenc és optimista i ho té clar: “A la població hi ha gent important, capaç d'agafar les regnes del club. Hi hauran de posar molt treball i dedicació, però ara mateix el club té moltes coses bones: està sanejat, en una categoria important, ben valorat per tècnics, jugadors, clubs rivals...” Paraules modestes d'un dels artífex d'aquest ambiciós projecte. Mirant en perspectiva la història recent d'aquesta humil entitat i fent referència a les paraules d'Isabel Tarragó, amb il·lusió, ganes i treball tot somni és més aprop de fer-se realitat.

Comparteix i comenta

En portada