Patriots-Giants: Una nova història de revenges?

Marcel Sanromà - 05/02/2012, 03:38

El trofeu Lombardi de 2008 // NFL.com

Quan al gener de 2008 els Patriots arribaven a la SuperBowl havent guanyat tots els seus partits de temporada regular, i també els dos dels play-offs, a Boston la confiança era absoluta. El rival eren uns Giants que havien completat una temporada irregular, i Nova York respirava aires de derrota. Una jugada ràpida al final, però, va canviar-ho tot: Els Giants guanyaven el trofeu Lombardi de 2008. Aquest 2012 la història es repeteix, i el món de l'esport d'elit viurà l'enèssim capítol de revenges i frustracions.

No és el primer cop que es repeteix una final de la SuperBowl en pocs anys. A principis dels anys 90, els Cowboys d'Amèrica, liderats per Troy Aikman, es van enfrontar dues temporades consecutives als Buffallo Bills. La primera vegada, el 1993, al Rose Bowl de Passadena, davant de gairebé cent mil persones, els Cowboys de Dallas esclafaven els Bills per 52-17. La frustració a Buffallo era enorme, ja que era la tercera SuperBowl seguida que perdien. Sí, sí, tres. Havien perdut les de 1991 i 1992 davant els Giants i els Redskins, i allò que diuen que "a la tercera va la vençuda" no es va acomplir.

Aikman celebra el títol de 1993 // NFL.com

La temporada següent, es repetien les circumstàncies. Troy Aikman contra Jim Kelly, QB dels Bills. Després del resultat de l'any anterior, els Cowbos eren favorits per 10 punts a les apostes, i tot i que els Bills marxarien al descans amb avantatge, els Cowboys els esclafarien amb una segona part perfecta. Sense revenja. De nou, sense títol. Tampoc van tenir revenja els Cincinnatti Bengals, que van perdre dues SuperBowls davant els San Francisco 49ers de Joe Montana, el 1982 i el 1989.

Les històries de revenges acomplertes les hem d'anar a buscar a Washington, on els Redskins van consumar la seva vendetta contra els Miami Dolphins el 1984, deu anys després de la primera derrota l'any 1973. El cas més sonat, però, és el dels Dallas Cowboys, que van perdre dues SuperBowls pràcticament seguides contra els Pittsburgh Steelers els anys 1976 i 1979, i van haver d'esperar fins el 1996, en la seva època daurada, per aconseguir fer feliç la generació dels seus pares, derrotant els Steelers per guanyar la seva cinquena i última lliga.

La gran rivalitat americana

James Worthy contra els Celtics // Nba.com/encyclopedia

Si continuem als Estats Units, resulta evident que les històries de revenja, de grans espectacles i d'amor i odi entre generacions i pobles, és la que protagonitzen els Celtics de Boston i els Lakers de Los Angeles, amb 21 i 31 presències per bàndol, 12 més que qualsevol altre equip. Fins a set vegades van vèncer els Celtics de Bill Russell als Lakers quan els de Boston van aconseguir onze títols en tretze temporades entre finals dels anys cinquanta i principis dels setanta. Després els Lakers guanyarien, però a l'any següent també concedirien la revenja als Knicks, a qui havien guanyat ja fins a quatre cops.

Però si continuem amb els Celtics, el 1984 els californians tornaven a enfrontar-se, finalment, als de Nova Anglaterra, però van tornar a perdre i la missió semblava impossible. No va ser fins un any després, el 1985, que Magic Johnson i Kareem Abdul-Jabbar, finalment, van poder amb el quintet liderat per Larry Bird i van fer feliços tots els angelins després de més de dues dècades de frustració contra els Celtics. L'enfrontament va continuar, el 1987, amb triomf angelí, i després d'una pausa de dues dècades, el 2008, amb victòria dels Celtics de Paul Pierce i companyia, i el 2010, amb victòria californiana, en el que va representar el segon anell de Pau Gasol.

Lliga de Campions

Wembley, a la final de 2011 // fcbarcelona.cat

El que ens toca més de prop a tots els catalans, però, és el futbol, sense cap mena de dubte. El futbol associatiu. Les històries de cada lliga domèstica estan, sens dubte, plagades d'històries de rivalitat, on la política s'hi ha mesclat per aportar piles de relats sobre pobles oprimits i de pobles opressors, de vencedors i vençuts. Repassar-ho tot seria impossible, però sí que podem esbossar quatre ratlles sobre un dels records més presents a casa nostra.

La temporada 2008/09 el Barça arribava a la seva sisena final de la Copa d'Europa i la Lliga de Campions. El rival, el Manchester United, que havia guanyat la competició l'any anterior. Els anglesos no van poder oferir resistència després que Eto'o obrís el marcador ben d'hora, i el Barça aixecava el seu tercer trofeu. La revenja s'oferiria només dos anys després, i, a més, al seu propi territori. Les ganes de redimir el mal paper de dos anys abans, però, s'esfumarien aviat, quan el joc del Barça humiliaria la formació del veterà Sir Alex Ferguson, que s'encongia a la banqueta per observar l'espectacle.

Gerrard aixeca la Champions de 2005 // Uefa.com

No gaire anys abans, però, a la mateixa dècada de principis del nou mil·lenni, el futbol europeu sí que va poder assistir a una història de revenja, entre dos grans clàssics de l'elit de l'esport: Milan i Liverpool. El 2005, els anglesos assistien a una final de la Champions per primer cop en vint anys, després de la derrota contra la Juventus en la dramàtica final de Heysel de 1985, on van morir 39 persones després que uns aficionats del Liverpool trenquessin una tanca de seguretat i obliguessin els italians a apinyar-se davant una paret, que va cedir, provocant el desastre.

El rival, de nou, italià, el Milan. Els italians s'avançaven 3-0 al descans, però en un gran segon temps, que convertirien la final en una de les més recordades de la història, els reds aconseguien igualar una final que guanyarien als penals. Dos anys després, el 2007, el Milan aconseguia prendre's la revenja després d'aconseguir la victòria per 2-1, amb un doblet de Filippo Inzaghi.

Faran doblet els Giants contra els Patriots? O podran els de Boston prendre's la revenja, aquesta paraula que tan desgastada ha quedat en aquest text, per honrar la gran temporada que van fer fa tres anys, i, bé, de fet, també la gran temporada que han fet també aquest 2011? En unes hores sortirem de dubtes. El que és segur és que els focus seran potents i s'escriurà amb contundència un nou capítol sobre campions i perdedors.

Comparteix i comenta

En portada