La SuperBowl de la marmota

Marcel Sanromà - 06/02/2012, 22:49

Manning, amb el trofeu Lombardi // NY Giants

La SuperBowl XLVI va tenir tots els ingredients que fan gran una final. Un bon partit, ple d'encerts i d'errades, d'alternatives al marcador, i èpica, molta, molta èpica. Qui havia de dir a Eli Manning que guanyaria més títols que el seu germà, molt més famós i reconegut mundialment? Qui havia de dir-li a Belichick que el seu geni li faria cometre errors greus com tenir 12 homes en pista que facilitarien un touchdown rival només començar el partit? Al final, el hail mary de Tom Brady com a metàfora de la desesperació dels Patriots després d'haver fet un gran partit. Vuit braços alçats, tensos, per tractar d'atrapar una pilota, que rebota, una planxa fútil de Gronkowski, amb el turmell embenat, i l'oval rodolant pel terra de l'endzone. Final. Els Giants, campions per quarta vegada.

El Lucas Oil Stadium // NFL.com

Amb el Lucas Oil Stadium d'Indianapolis, feu del pitjor equip de la temporada, vestit de gala, la SuperBowl es presentava com la possible revenja dels Patriots després de la derrota de 2008 contra els Giants, que tornaven a ser els outsiders de la final. Però la realitat és que l'excel·lent nivell d'Eli Manning en la passada, amb un estratosfèric 75% d'encert, i el fabulós desplegament del joc de carrera per part de Bradshaw i Jacobs, els runnning backs, van acabar representant el campionat pels de Nova York.

Ben d'hora es començarien a apreciar els detalls que acabarien decantant la final. La gestió dels elements del joc. Dos sacks gairebé consecutius de la defensa dels Patriots obligava els Giants a entregar la pilota en el primer drive del xoc. La patada deixava els de Boston molt a prop de la seva endzone per començar a jugar, i ho pagarien car. La pressió de la defensa dels Giants, clau per entendre la seva presència a la SuperBowl, rutllaria, i obligaria Brady a treure's de sobre la pilota per evitar el safety. Els àrbitres, però, marcaven una falta per error intencionat i els arbitràriament designats visitants lideraven ben d'hora per 2-0.

YouTube Preview Image

En la següent possessió, de nou pels Giants gràcies al safety, un brillant Eli Manning que completava 9 passades de 9, deixava els seus a punt del touchdown, però perdien un fumble que podia esguerrar la jugada. Desgraciadament pels Patriots, la defensa tenia 12 homes al camp, un error gravíssim, infantil i imperdonable que retornava la possessió a l'atac. Eli no perdonava, i una magnífica passada cap a Victor Cruz situava el 9-0 al marcador.

Woodhead celebra el seu TD // Agències

Tom Brady demostraria, però, que està a l'alçada dels millors movent l'atac dels seus, i aconseguia mantenir el drive un cop i un altre, fins arribar a la meitat del camp. De nou, però, la defensa dels Giants, amb un espectacular Jason Pierre-Paul, frenava els de Boston i els obligava a conformar-se amb un field goal a l'inici del segon quart.

Un segon quart, però, que tindria clar color patriota. Els de Belichick aconseguien frenar l'atac dels Giants, minvat per les consecutives lesiones de dos dels seus tight ends, Travis Beckum i Bear Pascoe. A dos minuts pel final, després d'un punt, els Patriots tornarien a veure's atrapats a l'inici del seu camp, i tement un nou safety. A punt estarien Tuck, Pierre-Paul i Umenyiora, tres dels millors i més agressius defenses dels de la capital, d'aconseguir placar Brady, però el quarterback californià evitaria salvar la situació.

I a partir d'aquí, Brady encadenava un drive de 96 iardes (igualant el rècord de la història de la SuperBowl), diversificant els receptors, ara Welker, ara Branch, ara Hernández, i fins i tot apreixia Rob Gronkowski, tocat des del partit de la final de Conferència, per fer una gran recepció de 20 iardes. Els Giants aquest cop no podrien parar Brady, que acabaria posant per davant els 'Pats' per 10-9 al descans amb una bona passada al running back Danny Woodhead.

Arrencada potent dels Patriots

Brady va completar 16 passades seguides // NFL.com

El segon temps arrencava amb una nova possessió per als de Boston, tal i com li agrada i havia escollit el seu tècnic, i Brady tornaria a demostrar el seu descomunal potencial amb un drive que establiria un nou rècord de passades completades consecutives a la SuperBowl: 16 de 16, superant les 14 de 14 de Joe Montana. La potentíssima ofensiva patriota no perdonava, i els Giants vivien el moment més delicat del partit després que Aaron Hernández anotés el touchdown que situava el marcador en 17-9. En aquest drive fins i tot va aparèixer Chad Ochocinco per fer una bona recepció. La primera i la darrera del partit per al veterà receptor dels Patriots.

La resposta d'Eli Manning i l'ofensiva novaiorquesa al touchdown era essencial per a les aspiracions del seu equip, ja que tornar amb les mans buides i entregar la pilota als Patriots podria resultar fatal. Però l'atac funcionava i només l'encert de la defensa primària dels de Nova Anglaterra aconseguiria que els Giants es conformessin amb un field goal. Després, de nou, els Patriots no podrien avançar, amb Jason Tuck forçant el primer sack sobre Brady, i els Giants recuperarien una pilota que els permetria apropar-se més al marcador amb un altre gol de camp al final del tercer quart, tot i que hagués pogut ser un touchdown de no ser per un sack oportuníssim en tercer down dels defenses Anderson i Ninkovich. 17-15.

Tot per decidir

El darrer quart, per tant, es presentava amb tota l'emoció del món i amb el marcador ajustat. I els nervis creixien a Boston quan, en una de les primeres jugades, Chase Blackburn, un linebacker, aconseguia interceptar una passada de Tom Brady, una responsabilitat que acostuma a ser dels safetys i els cornerbacks, molt més ràpids i àgils. Els Giants, però, després de sobreviure pels pèls a un fumble, no aconseguirien res amb la jugada, més enllà de perdre uns quants minuts, i els Patriots tornaven a atacar.

Bradshaw anota el TD decisiu // NFL.com

Era un drive essencial. Amb pocs minuts restant al marcador, una nova anotació dels Patriots hauria gairebé matat el partit, però en tercer down, Wes Welker no encertava a atrapar una pilota que no presentava excessives complicacions, i amb 4 minuts restants, Brady i els seus es veien obligats de nou a entregar la pilota. Quatre minuts per anotar un field goal i evitar deixar temps a Belichick per pensar de nou.

Manning tornava a la gespa del Lucas Oil. Conscient que havia de repetir la gesta que havia aconseguit feia quatre anys. Aleshores la situació era de touchdown or nothing, amb els Giants perdent 10-14, i després ell mateix havia dit que és millor estar quatre punts per sota que tres, per no ser confirmista, però ara eren dos. El risc, però, era el rellotge. En la primera jugada, Eli es treia del barret la millor passada del partit per fer avançar el seu equip de la iarda 10 a la 50. Mario Manningham feia la recepció de la seva vida, arrapat a la línia blanca de la banda, però amb els dos peus dins del camp. Jugada validada després de revisió. Els Giants somiaven.

YouTube Preview Image

La defensa dels Patriots premia les dents i suava per aturar els Giants, que, amb només un time out restant, eren conscients de la importància de gestionar bé el temps. Després del 2-minute warning, amb els Giants assaltant la redzone dels de Belichick, la qüestió que sobrevolava el Lucas Oil era si els 'Pats' havien de deixar anotar els de Nova York per disposar d'una darrera possessió de garanties, però la decisió va arribar massa tard, i quan Ahmad Bradshaw queia, gairebé sense voler, de cul, i sense oposició, dins l'endozne, amb els seus companys pensant que hauria hagut d'esperar una jugada més, ja només quedaven 57 segons al rellotge.

YouTube Preview Image

La jugada final // NFL.com

Brady tornava al camp per tractar d'obrar el miracle. Dues passades incompletes, i en tercer down, Tuck tornava a enviar a terra el quarterback posseïdor de tres anells. En quart down amb 16 iardes, els Patriots estaven obligats a jugar-se-la, i ho aconseguien! Brady s'esmunyia entre dos defenses i enviava una gran passada per Branch, que rebia i corria fora per aturar el rellotge. L'èxit, però, seria efímer, ja que les passades incompletes se succeïrien per malbaratar les opcions dels Patriots i per esguerrar les estadístiques de Brady, que havia fallat 6 passades en els tres primers quarts i que en fallaria 8 només en el darrer.

Amb cinc segons al marcador, els Patriots es jugaven el tot pel tot des del centre del camp. Brady corre, s'esmuny de nou, arma el braç, llença, la pilota vola, a l'endzone s'aglomeren atacants i defenses amb el cap en alt. Estiren els braços, la pilota toca en un d'ells, rebota, Gronkowski ho veu, es llença desesperat cap a un oval que va directe al terra, que torna a rebotar, se li escapa i pica a la gespa pintada de blau. Final. No hi ha mocadors al camp.

 

 

YouTube Preview Image

Els Giants guanyen la seva quarta SuperBowl. Un final sorprenentment semblant al final de 2008. Amb una temporada sorprenentment semblant per als dos equips. La marmota Phill decretava la setmana passada que l'hivern serà llarg als Estats Units. La SuperBowl XLVI també recorda a aquella pel·lícula, Atrapats en el temps. Tot i que no sé qui és Bill Murray als Patriots, si Tom Brady o Bill Belichick.

Manning celebra amb Tuck // NY Giants

Comparteix i comenta

En portada