Victòria per Jorge Lorenzo, segona posició per Casey Stoner i tercer lloc per Valentino Rossi en el circuit de Laguna Seca. El pilot mallorquí ha plantat la bandera de “Lorenzo’s Land” vestit d’astronauta al mític revolt del llevataps.

Hamburgueses, banderes de barres i estrelles i avions F-16. Un marc diferent, però no cada dia el mundial de motociclisme passa pels Estats Units. Per celebrar la fi de la primera part de la temporada, el mundial ha tornat a visitar l’estat de Califòrnia, més concretament la badia de Monterey. Moto Gp ha atracat, un cop més, al port de Laguna Seca.

El Gran Premi dels Estats Units, seu del tirabuixó més famós, del llevataps impossible, ha estat ple de duels i també de caigudes. La més notòria la del català Dani Pedrosa, que un altre cop havia sorprès a propis i estranys amb la sortida. Els millors ritmes els havien marcat Stoner i Lorenzo, la batalla estava plantejada només i exclusivament per ells dos. Però un cop s’han apagat els llums dels semàfors, Pedrosa, s’ha posat primer, després d’una magnífica sortida, una més en el seu historial. Des d’aleshores, el pilot català ha començat a marcar un ritme desconegut fins aquell moment. Malauradament, a falta de 21 voltes, Pedrosa ha caigut i s’ha vist obligat a abandonar. Llavors ha començat un plàcid viatge per Lorenzo fins al final de cursa.

El retornat Valentino Rossi ha mantingut la seva batalla particular primer amb Ben Spies i després perseguint a Andrea Dovizioso per aconseguir el tercer lloc. Il Dottore, com sempre, buscant la glòria, l’èpica. Una setmana després de batre el rècord al recuperar-se en 41 dies d’una fractura de tíbia i peroné, l’italià que vola damunt la moto ha necessitat de les crosses per tornar a trepitjar el podi.

L’altre català, Aleix Espargaró, tampoc ha pogut acabar un Gran Premi on ha lluitat en tot moment i ha ofert la seva millor versió. Després de passar al seu company a l’equip Pramac, Mika Kallio, ha enxampat i passat a Loris Capirossi. El pilot més jove passava per davant del pilot més veterà. Però a falta de 4 voltes, el germà gran del clan Espargaró, quan anava en novena posició, ha acabat lliscant per l’asfalt de Monterey.

El domini dels dos cavallinos rampantes ha estat evident des del tret de sortida. L’alemany de Red Bul, Sebastian Vettel, sortia des de la pole i ha intentat tapar a l’arrancada de la cursa a Fernando Alonso que sortia darrera seu. Un intent frustrat i que a més li ha deixat la porta oberta a Massa, que els ha avançat a tots dos sense problemes, i tampoc ha pogut evitar l’avançament de l’asturià. Vettel ha acabat tercer una cursa que en la que no ha pogut lluitar en cap moment per una primera posició. Després del primer revolt, els dos Ferraris han marcat el ritme de la cursa durant les 61 voltes del circuit, demostrant que dintre de la Fórmula 1, mai es pot deixar al marge a la marca italiana.

Pel que als dos pilots catalans, Jaume Alguersuari, ha acabat 15è, després d’un Gran Premi més que correcte. Per Pedro Martínez De la Rosa ha estat una bona cursa, ha pogut arribar a la línia d’arribada, però tampoc pot estar content al 100 per 100. En el moment que lluitava per la desena plaça, Kovalainen l’ha tocat i el Sauber de De la Rosa ha tingut que passar pel garatge, a la sortida de boxes no ha tingut temps per recuperar les posicions perdudes. La mala sort encara no ha marxat del tot.

El mundial continua liderat per Lewis Hamilton amb 157 punts, seguit del seu company d’equip a Mclaren, Jenson Button amb 143 i tercer continua l’australià, Mark Webber amb 136. Fernando Alonso resta cinquè ha 34 punts del liderat.

La setmana passada Rossi ja va donar les primeres mostres que els temps de recuperació habituals no estaven fets per a ell. Encara amb crosses va pujar a bord d’una Superbike a Misano, i com era d’esperar no va acabar satisfet amb els temps realitzats. Aquest dilluns, repetia l’experiència al circuit de Brno, a la República Txeca, i aquest cop si els temps eren meritoris. Així feia palès que per la seva part estava llest per tornar al paddock.

Amb 31 anys, el nou vegades campió del món ha demostrat que encara està lluny de la retirada, i demostra l’entusiasme d’un debutant per tornar a l’asfalt. Setè a la general del mundial, s’ha perdut quatre circuits i està a 104 punts del líder, el seu company d’equip Jorge Lorenzo. Aquest no serà el seu any, sembla difícil que pugui optar al títol, però Rossi ha tornat i això significa que torna l’espectacle. Perquè sense Rossi les curses són menys emocionants, i perquè sense ell les coses semblen massa fàcils per a Lorenzo. Amb Rossi a l’asfalt tornaran les seves declaracions, les polèmiques i els avançaments més insòlits, tornarà l’emoció en estat pur a la competició. Espectadors i pilots el trobaven a faltar, i es que Rossi és una part important de l’ànima del mundial. Com va dir Dani Pedrosa després de Mugello, Rossi fa millors a tots els pilots de MotoGP. Així que preparats, llestos i que comenci l’espectacle. Il Dottore torna a casa.

Una nova victòria de Jorge Lorenzo que comença a dibuixar una temporada de recital. Segur que amb l’espina clavada de no haver pogut guanyar a Valentino, però content perquè aquest mundial cada cap de setmana és una mica més seu. Avui, el pilot de Yamaha ha marcat el seu ritme, només seguit per l’italià Andrea Dovizioso, que no ha pogut aguantar i ha acabat per terra.

El podi, però, no ha estat clar des del principi. Arrencant de la segona fila, Dani Pedrosa ha tornat ha fer una meravellosa sortida i s’ha posat primer, però no ha pogut frenar a temps i s’ha sortit del revolt, perdent un temps que ja no ha pogut recuperar. Meritòria cursa la del pilot de Castellar del Vallès, que ha girat en els mateixos temps que Lorenzo gairebé tot el gran premi i que ens fa preguntar-nos que hauria passat de no haver sortit de l’asfalt en el primer revolt. Amb la caiguda de Dovizioso, Pedrosa ha mantingut un duel cara a cara amb l’australià Casey Stoner, que sembla que ha recuperat l’estat de forma. Stoner tampoc ha pogut lluitar per la primera plaça per una sortida de pista que ha permès que Lorenzo s’escapés de tots i liderés la cursa en solitari, un cop Dovizioso ha caigut per terra.

Destacar el quart lloc del francès Randy de Puniet que s’està deixant la pell a cada circuit i reivindicant, no a les sales de premsa sinó damunt l’asfalt, un lloc en un equip oficial. De la mateixa manera, qui sembla recuperat dels problemes físics i li ha trobat el punt a la categoria reina és Álvaro Bautista. El pilot de Talavera de la Reina ha acabat en cinquena posició. L’altre cara de la moneda ha estat pel català Aleix Espargaró. El de Granollers no ha pogut acabar la cursa davant de la seva afició, els espargarins, que han vist com el germà gran del clan de Granollers marxava decebut per la caiguda.

Un podi que no canvia el líder del mundial, que continua sent el català Toni Elías. El pilot de Manresa, cinquè avui, ha vist com l’italià Andrea Iannone ha estat penalitzat per avançar amb bandera groga. Iannone havia sortit com una bala des de la primera posició i estava a molta distància dels altres pilots, quan ha tingut que passar pels garatges. Després de la sanció, Iannone ha acabat 13è i no ha sumat cap punt. Aquesta no ha sigut l’única bona notícia pel pilot català. El japonès Shoya Tomizawa ha abandonat a la tercera volta, perdent la segona plaça del mundial i deixant de ser una amenaça per la lluita al títol.

Elías, doncs, tot i no fer la seva millor cursa, ha marxat relativament satisfet de Montmeló. El català no acabat de trobar el punt damunt la moto i en cap moment s’ha mostrat del tot còmode conduint, ha aconseguit mantenir el liderat amb 111 punts. Seguit del suís Luthi amb 94 i de Julian Simón, molt més distanciat amb 77 punts.

De nou una cursa massa accidentada en la categoria de moto 2. Bé pot ser per l’excés de pilots, per la semblança de les motos, o per la conjunció dels dos factors. Ja en el primer revolt hi hagut una caiguda múltiple, però no ha estat la pitjor. La caiguda més esfereïdora ha estat a la línia d’arribada a l’última volta. Una caiguda que ha fet emmudir la grada de Montmeló. Després d’un avançament per la setena posició, Kenny Noyes arribava per davant de l’espanyol Carmelo Morales, que corria com a substitut de Axel Pons. Morales ha intentat sortir de la traçada de Noyes i aprofitar l’aspiració. Aquest moviment ha fet que la seva roda davantera topés amb la de l’americà, resident a l’estat espanyol. Aquest fregament entre les dues rodes ha fet sortir pels aires a Morales a més de 200 km/h, amb la mala fortuna que la moto li ha rebotat al cap del pilot espanyol mentre lliscava pel terra. Tot i l’espectacular caiguda, sembla que el pilot no té cap lesió greu.

Márquez ha estat superior a tots els seus rivals des del principi, des de la primera volta. Ha agafat distancia al començament de la cursa i ha marxat sol cap a la victòria. Mentre Márquez anava a la seva, guanyant segons d’avantatge a cada volta, Smith, Espargaró i el fins avui líder del mundial Nico Terol, es disputaven amb el ganivet entre les dents la segona i tercera plaça del podi. Tots tres han anat al màxim a cada volta, jugant amb l’estabilitat damunt la moto fins al límit. De fet, Terol ha caigut a l’última volta quan estava lluitant amb Espargaró per la segona posició. El valencià, després d’una entrada dolenta al revolt, ha donat gas massa d’hora. La roda del darrera s’ha descontrolat i la moto ha llençat pels aires al pilot del Aspar Team, que no ha pogut acabar la cursa i ha perdut el liderat i uns punts que al final de temporada poden ser molt necessaris, vist com està el mundial. Pel que fa al barceloní Tito Rabat, no ha pogut brillar al circuit davant dels seus aficionats i ha caigut a la primera volta.

A l’inici de la temporada semblava que el mundial seria cosa de dos, Terol i Espargaró. Però, de mica en mica, amb unes traçades perfectes i molta estabilitat damunt la moto, sent el més ràpid en els entrenaments i marcant un ritme gairebé impossible de seguir, Marc Márquez ha arribat el primer lloc de la classificació. La confiança en ell mateix que demostra i el rendiment que ofereix la seva moto el fan ser el tercer en discòrdia en aquest mundial. L’últim en arribar però que després de Montmeló és líder amb 132 punts, només a un de Pol Espargaró, i seguit de Nico Terol amb 118.

L’altre Ferrari, el del brasiler Felipe Massa, només sortir xocava amb l’italià Tonio Liuzzi (Force India) i després tenia problemes davant el kaiser, Michael Shumaher, que tampoc ha tingut un gran premi gaire còmode. 15ena posició pel brasiler i 11ena per l’alemany. Les setanta voltes fetes al Canadà, han confirmat que Mclaren està recuperant el temps perdut. Les bales platejades són un equip i van tots a una, a diferència dels Red Bull. A més, i molt important, Lewis Hamilton ha demostrat que serà un dels rivals a batre per poder aconseguir el títol.

A Montreal ni l’australià Mark Webber, ni l’alemany Sebastien Vettel havíen aconseguit la pole position. Aquest cop els Red Bull no han estat els més ràpids, ni a una volta, ni tampoc durant la cursa. Vettel ha acabat quart i Webber cinquè. La classificació del mundial ha canviat, amb la cinquena plaça d’avui l’australià ha perdut el lideratge de la F1, que ara té Lewis Hamilton, amb 109 punts, seguit de Button amb 106 i Webber amb 103.

El català Jaume Alguersuari continua sumant experiència i demostrant que ha arribat per quedar-se. A Montreal ho ha tornat a fer: dotzena plaça pel pilot de Toro Rosso. D’altre banda, i com malauradament està sent costum aquesta temporada, Pedro Martínez De la Rosa és l’altre cara de la moneda. Aquest cop tampoc ha pogut acabar el gran premi, i una altra vegada ha estat pels problemes mecànics del seu Sauber. Uns problemes que s’estan convertint en una maledicció pel català, que està tenint un retorn exageradament amarg, sense poder acabar cap cursa.

El cap de setmana ha estat marcat per la lessió de Valentino Rossi als entrenaments de dissabte. Una fractura de tíbia i el perone el faran estar com a mínim dos mesos fora de l’asfalt. Valentino estrenava el seu pentinat de mohicà lliscant per l’asfalt del seu circuit preferit. Sense il Dottore la batalla pel mundial canvia. Malgrat la pancarta que deia que sense Rossi “non si vale”, Itàlia ha marcat el retorn de Pedrosa, que encara té molt a dir. Si es capaç de controlar com avui la seva Honda i si els problemes mecànics ho permeten, serà el gran rival de Lorenzo, que continua líder, seguit ara a 25 punts pel pilot de Castellar del Vallès.

Des d’un principi, Pedrosa ha marxat com una bala, a la cinquena volta ja estava per sota del minut cinquanta, mentre que Lorenzo primer ha hagut de lluitar contra Doviziosa per aconseguir la segona plaça, i després de deixar enrere l’italià, tampoc ha pogut millora el temps de Pedrosa que ja feia estona s’havia escapat a més de set segons. Tot i la retallada final, Pedrosa avui s’ha mostrat còmode i segur damunt una moto que no s’havia mostrat gens fiable durant aquest inici de mundial.

El circuit de Mugello és la casa de Ducati. La marca italiana, però, no esta en el seu millor moment. L’australià Casey Stoner encara no s’ha acostumat al nou motor. L’estratègia de portar un neumàtic tou al darrera no li ha funcionat i no ha pogut fer res més que lluitar contra Marco Melandri, cinquè, i Randy De Punie, sisè. Aquest cop, com a mínim, ha pogut acabar la cursa, cosa que només ha fet dos cops en quatre grans premis. El seu company d’equip, Nicky Hayden, que fins ara està salvant els mobles dintre de la marca italiana, ha caigut, i precisament al revolt on es reuneixen els aficonats de Ducati.

D’altre banda, el pilot de Granollers, Aleix Espargaró, amb una Ducati satèl·lit, ha aconseguit el seu millor resultat a Moto GP, quedant vuitè.

Ianone no ha ofert cap oportunitat a la resta i s’ha escapat ja a la primera volta i ha marcat un ritme de cursa que ningú ha pogut seguir. La veritable lluita ha estat pel segon lloc. Una lluita digne de veure, fins a sis pilots disputant-se les dues places del podi. Les entrades als amples revolts de Mugello estaven formades per quatre pilots. Elías ha pilotat amb la calculadora a la mà i no se l’ha jugat. Té 74 punts. Al contrari que el japonès somrient que després d’un error ha perdut temps però ha pogut acabar la cursa i és segon amb 55.

Al final, Gadea i Corsi han arribat a l’últim revolt molt igualats. La línia d’arribada estava molt lluny i aprofitar l’aspiració podia ser determinant per aconseguir la segona plaça, com així ha estat. Primer podi per l’espanyol Sergio Gadea i per l’equip de Sito Pons.

Terol ha fet una bona sortida i ha intentat escapar-se, però no pogut desfer-se de la pressió d’Espargaró. Com va passar a LeMans, tots dos estaven al capdavant de la cursa des del principi. Estudiant-se l’un altre, administrant el desgast dels neumàtics i apurant les frenades. Aquesta vegada, però, corria en plenes condicions un jove de 17 anys que vol imprimir la seva firma a la història de la competició. Márquez tenia per davant dos segons per retallar i per darrere al britànic Bradley Smith, que ha estat portat en “volandes” pel de Cervera fins a la batalla final per la primera posició. Terol i Espargaró s’han adormit massa i han deixat que la cursa fos cosa de quatre.

Els quatre pilots han liderat la prova en diferents ocasions. L’últim revolt de Mugello està molt lluny de la línea d’arribada i aquest fet ha estat clau. Tots quatre s’han anat estudiant en la recta d’arribada abans de la prova definitiva. Semblava que cap volia passar primer pel revolt, sense està segur de no ser l’últim en veure la bandera de quadres. La diferència entre Márquez, Smith, Espargaró i Terol era mínima. A l’última volta, el de Cervera ha estirat el motor i s’ha posat primer. D’altre banda, Terol, com ja va fer a la primera cursa a Qatar, s’ho mirava des del quart lloc. Finalment, ha donat gas i ha passat fins a la segona plaça. Aquest cop no ha pogut ser primer. I el petit del clan Espargaró ha fet el mateix amb Smith i ha acabat tercer.